Educació per a l'autogestió dels espais públics


25-01-2013

 

 

L’espai públic ha de ser aquell espai en què totes les persones i entitats puguin desenvolupar les seves activitats, ja que es tracta d’aquell espai que és propietat de tots i alhora no ho és de ningú. En societats mediterrànies com la nostra, en què la vida en comunitat és un dels pilars principals del nostre caràcter, influint en la manera de relacionar-nos, la comunicació, els hàbits diaris, etcètera, l’espai públic hi juga un paper fonamental. No és casual que els nostres pobles, barris i ciutats estiguin plens de places i llocs de trobada, ja que aquestes representen aquest espai de trobada on la comunitat realitza la seva vida social.

Fins i tot en el món rural, paradigma moltes vegades de la parcel•lació i la propietat privada, l’espai té unes particularitats a Catalunya. Històricament hi ha hagut sempre una llibertat de moviment al medi natural o han existit enclavaments (fonts, ermites..) destinats a l’ús públic d’aquests llocs, cosa que no passa en moltes altres societats, fins i tot mediterrànies, on tot el que és privat es tanca per a gaudi personal o explotació del seu propietari.

 

Per necessitats noves de la societat actual existeixen ara, a més, nous espais que es poden considerar espai públic, els equipaments municipals, com poden ser casals de barri, centres cívics o sales municipals. Aquests espais han de donar sortida a les noves necessitats socials de la comunitat.

 

Actualment, malgrat aquest caràcter imprès en la nostra cultura i resultat de segles de socialització, estem patint agressions per una regulació a voltes exagerada d’aquest espai públic. Moltes de les lleis i regulacions que tenim ara mateix responen a models que no són els nostres i que tracten els ciutadans com a menors d’edat irresponsables als quals cal dir exactament com han d’actuar en cada moment o quan han d’utilitzar certs espais. També és veritat que la societat d’avui està patint un procés de pèrdua de valors i actituds que fan que s’hagi perdut en molts casos el respecte i la responsabilitat comuna per allò que és de tots.

 

És en aquest context que moviments socials com l’escoltisme juguen un paper fonamental en l’educació dels joves perquè prenguin consciència de la importància d’implicar-se en aquests espais, de convertir-los realment en el que són, llocs de trobada, de creació i de creixement personal. I que amb aquesta consciència puguin ser ells mateixos els que puguin gestionar aquests espais per a la comunitat i demostrin que els ciutadans són responsables i no els calen certs límits o regulacions posades per l’administració que el que acaben fent és reduir la capacitat crítica dels individus.

(article publicat originalment a la revista Debat Juvenil 98, hivern 2013)
Pere Martínez i de Mas
Coordinador de Política de Joventut d'EC