Futur


06-04-2011

 

Aquesta setmana, per tres bandes, un bombardeig de consciència infantil i juvenil ha envaït el meu pensament. Tot va començar dissabte, quan els Escoltes Catalans em van demanar de participar en una de les seves jornades de formació, a la Floresta, al Vallès. Diuen que l'escoltisme, en origen, és una relació de fidelitat i compromís amb Déu, amb el país i amb l'individu. I la interpretació d'aquests compromisos defineix l'agrupació. Els joves que em van convidar, escoltes laics, els basen en tres eixos: el compromís amb Déu a través de la laïcitat; amb el país, amb la catalanitat, i amb l'individu a partir de la coeducació i la igualtat. Són valors necessaris i assumits amb un compromís envejable i encoratjador per persones d'entre setze i vint-i-pocs anys que dediquen el seu temps de lleure a formar-ne de més joves encara. I només per això penso que mereixen aquestes línies de la contra.

El seu compromís, en una societat com la nostra, contrasta amb un altre dels fronts que m'han assaltat aquests dies: i és saber que els seus coetanis a l'Afganistan només disposen d'un 1 per cent del pressupost del seu govern per poder estudiar, per formar-se com a persones. I si són nois ho tindran una mica millor que les noies: i és que només 1 de cada 4 menors escolaritzats en aquell país en guerra són noies. 8 milions, encara, estan sense escolaritzar.

Són contrastos indecents, que fan que coses com les que protagonitzaran avui 78 entitats membres de la Fedaia (la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) ens alegrin el dia. I és que la feina que es fa a casa nostra en aquest sentit a partir d'avui no només serà –com molts ja sabíem– exemplar als ulls dels qui la fan i la reben, sinó que la signatura de la Carta de compromís amb la cultura de la transparència permetrà als qui tenen alguna mena de dubte tenir la garantia que es fa amb absoluta transparència. Es comprometen a seguir un protocol que, entre altres coses, permetrà fer pública la procedència dels seus recursos i explicar a què els destinen. Apte, doncs, per als malpensats.

 Quin poti-poti, oi? Doncs no, s'han d'obrir tantes finestres com calgui per valorar i recuperar la dignitat dels qui dediquen energia a la formació dels qui són futur.