L'associacionisme educatiu es troba expectant davant de la sotragada econòmica que ha rebut el país. El canvi de dinàmica a l'economia ha sacsejat la feina de totes les persones que, a través de les seves associacions, treballen des de la gratuïtat per contribuir a l'educació d'infants i joves. Les fonts de finançament habituals han reduït els seus ingressos o, en el millor dels casos, els han posposat de forma continuada alterant les previsions pressupostàries associatives.

Aquesta situació, a més, se'ns presenta acompanyada d'un ja augurat canvi de govern. L'associacionisme educatiu espera amb expectació els propers moviments de la Generalitat. Durant aquests primers mesos s'hauran de definir les polítiques que ens diran si, malgrat la crisi, els nous governants copsen la importància de la nostra contribució a la societat. Si són capaços de superar un discurs centrat en l'àmbit de l'educació formal i s'obren cap a un model educatiu de país on l'àmbit no formal jugui el seu paper complementari a la tasca de les escoles i instituts. Si, en definitiva, aconsegueixen teixir un entramat on cada agent educatiu tingui el seu espai i es valori per la potencialitat i singularitat del seu projecte i mètode educatiu.

No esperem miracles. Som plenament conscients que el moment actual dificulta molt el desenvolupament de totes les polítiques que hom voldria desplegar. Però caldrà començar a prioritzar. I tot i que les nostres bases són sòlides i els agrupaments i els esplais no cessaran la seva activitat, depenem fortament del finançament públic. La qualitat i l'impacte de la nostra acció depèn en gran mesura dels nostres mecanismes de formació, de la capacitat de fer-nos visibles, de la capacitat per donar suport als nostres educadors a través de la generació de recursos, de la idoneïtat dels nostres espais per realitzar activitats i, en general, de tot d'elements que certament requereixen finançament.

Per altra banda, les entitats d’associacionisme educatiu hem de fer també una reflexió i un exercici de realisme en temps de crisi. Probablement, en els propers anys els nostres pressupostos es veuran estancats, si no reduïts. Caldrà, per tant, un major rigor en la gestió
associativa, en l’eficiència de les nostres accions i un cert redimensionament dels nostres objectius més ambiciosos. Alhora, serà necessari preveure noves fonts d’ingressos i una certa diversificació d’aquestes per tal de no patir en escreix d’una excessiva dependència pressupostària.

Malgrat tot, sense ignorar la gravetat de la situació, no podem deixar-nos envair pel pessimisme. Si una cosa ha demostrat l'associacionisme català és que és capaç de perseverar i sobreviure a les condicions més adverses. És precisament perquè treballem des de la gratuïtat que gaudim de certa immunitat davant de les dificultats econòmiques. Lluitant per un ideal i lluny de cap interès econòmic, el nostre compromís esdevé la nostra moneda de canvi. I el compromís, aliè als mercats, no entrarà mai en crisi.

Article originàriament publicat a la revista Estris núm. 177

Víctor Muntés i Mulero

President d'Escoltes Catalans