El mètode escolta defineix, juntament amb els nostres principis i valors, el nostre moviment: l’escoltisme. És un camí a seguir per arribar als nostres objectius, un marc pedagògic compartit amb la resta del moviment escolta mundial que s’adapta al context: als objectius, les característiques d’infants i joves o l’entorn social.
Està constituït per una sèrie d’elements relacionats entre si, formant un sistema que té en compte totes les dimensions (intel·lectual, emocional, social, física i espiritual) i on la persona esdevé protagonista del seu procés d’aprenentatge. Un procés que fa acompanyada d’un grup d’iguals i de l’equip de caps, en contacte continu amb el seu entorn, país i implicant-se en el grup, l’agrupament, la comunitat local i global.
Per a tal fi, el mètode escolta es proveeix dels següents elements pedagògics:
Aprendre fent
Infants i joves aprenen per mitjà de l’acció. Per mitjà de l’experimentació, l’error i la reflexió sobre l’acció, es genera una comprensió profunda i integrada del món.
El fet d’aprendre mentre fem, permet que infants i joves aprenguin des de l’experiència pròpia i la vivència, generant una vinculació que esdevé clau per fer que l’aprenentatge els resulti significatiu. L’escoltisme, amb la seva aposta per la pedagogia de l’acció, posa en pràctica aquest enfocament construint espais on infants i joves aprenen no només sobre el món, sinó també sobre si mateixes i el seu paper en la comunitat.
Vida d'unitat i en petit grup
L’agrupament es divideix per etapes educatives que anomenem branques o unitats. El grup no és només un espai de convivència: és una eina educativa on descobrir-se i qüestionar-se. És en el dia a dia compartit amb la unitat i en les dinàmiques dels petits grups on aprenem què vol dir ser part d’un col·lectiu, prendre decisions juntes, assumir responsabilitats i tenir cura les unes de les altres.
El treball en grups reduïts és una eina fonamental per al desenvolupament personal i social d’infants i joves, ja que facilita vincles significatius, el reconeixement mutu i l’aprenentatge compartit.
Marc simbòlic
Els marcs simbòlics tenen un paper clau en la construcció de significat i en la motivació per a l’aprenentatge; ajuden a fer una immersió més gran en les vivències, a través de vincles emocionals, per fer que els aprenentatges esdevinguin més significatius per als infants i joves.
En general, el marc simbòlic d’Escoltes Catalans és compartit amb tot el moviment a escala mundial i ens dona entitat pròpia, diferenciant-nos d’altres moviments. Aquest simbolisme s’expressa de tres maneres principals: les ambientacions, els rituals o tradicions i l’abillament (el fulard, entre d’altres).
Progrés personal
El progrés personal és un procés actiu, continu i significatiu, on cada infant és
protagonista del seu creixement i es desenvolupa de manera conscient. A més, el procés es fa amb el suport que els proporciona la resta de la seva unitat i, de manera conjunta, es fixen uns reptes o objectius.
El progrés personal, doncs, s’estableix com un aprenentatge col·lectiu que permet que infants, joves i caps creixem juntes per a assolir tot el nostre potencial.
Llei Escolta i Promesa
Històricament, a l’escoltisme, la vinculació de l’infant o jove amb el projecte se centrava en l’acte cerimonial, per la seva pròpia voluntat, d’un compromís personal sobre un codi de comportament donat, acceptant, davant d’un grup de companys i companyes, la responsabilitat de ser fidel a la paraula donada. Aquest compromís es pot explicitar simbòlicament mitjançant una Promesa cap a la Llei Escolta, el codi que aplega els valors ètics de l’escoltisme.
Espais educatius
L’espai on es desenvolupa l’aprenentatge no és neutre: influeix en el clima educatiu, en les relacions que s’hi estableixen i en el tipus d’experiències que s’hi poden viure. L’aprenentatge ha d’estar arrelat a la realitat, i això implica considerar els espais –naturals o urbans– com a entorns plens d’oportunitats educatives. En tots dos casos, l’entorn esdevé un agent educatiu actiu, que dialoga amb els objectius pedagògics i reforça l’aprenentatge vivencial i compromès.
Infant com a subjecte de l'acció
Infants i joves són protagonistes i intervenen en el seu propi procés educatiu perquè l’aprenentatge sigui més significatiu. Per això, les caps programen allò que treballaran basant-se en els interessos d’infants i joves, tenint en compte que s’han de plantejar activitats progressives, estimulants, motivadores i variades.
