El mètode escolta defineix, juntament amb els nostres principis i valors, el nostre moviment: l’escoltisme. És el camí a seguir per arribar a uns fins. Això implica una direcció concreta, és a dir un punt de partida i un altre d’arribada, però també una certa ordenació i planificació dels passos. Per tant, cal tenir presents els objectius que volem aconseguir, els recursos de què disposem, les característiques d’infants i joves, l’estat del grup, l’entorn social, el temps de què disposem, entre d’altres. Totes aquestes variables fan que el mètode s’hagi d’adaptar a aquestes realitats canviants.
El mètode d’Escoltes Catalans se sustenta en 8 elements que defineixen com educar dins d’Escoltes Catalans. Abans, però, defineix les finalitats educatives del mètode, és a dir, com volem que esdevinguin les persones que formen part de l’associació.
Per a tal fi, el mètode escolta es proveeix dels següents elements pedagògics:
Aprendre fent
Infants i joves aprenen per mitjà de l’acció. Per mitjà de l’experimentació, l’error (com a oportunitat) i la reflexió sobre l’acció, es genera una comprensió profunda i integrada del món. L’escoltisme, amb la seva aposta per la pedagogia de l’acció, construeix espais on reinventen el que fan a través de projectes o jocs duts a terme en cinc fases: planificació d’objectius, selecció, preparació, execució i valoració.
Vida d'unitat i en petit grup
L’agrupament es divideix per etapes educatives que anomenem branques o unitats. El grup no és només un espai de convivència: és una eina educativa on descobrir-se i qüestionar-se. És en el dia a dia compartit amb la unitat i en les dinàmiques dels petits grups on aprenem què vol dir ser part d’un col·lectiu, prendre decisions juntes, assumir responsabilitats i tenir cura les unes de les altres.
El treball en grups reduïts és una eina fonamental per al desenvolupament personal i social d’infants i joves, ja que facilita vincles significatius, el reconeixement mutu i l’aprenentatge compartit.
Marc simbòlic
Els marcs simbòlics tenen un paper clau en la construcció de significat i en la motivació per a l’aprenentatge; ajuden a fer una immersió més gran en les vivències, a través de vincles emocionals, per fer que els aprenentatges esdevinguin més significatius per als infants i joves.
En general, el marc simbòlic d’Escoltes Catalans és compartit amb tot el moviment a escala mundial i ens dona entitat pròpia, diferenciant-nos d’altres moviments. Actualment, ho expressem de tres maneres principals: les ambientacions, els rituals o tradicions i l’abillament (el fulard, l’escut, entre d’altres).
Progrés personal
El progrés personal és un procés actiu, continu i significatiu, on cada infant és protagonista del seu creixement en les 6 àrees de desenvolupament. El procés es fa de manera coordinada i amb el suport de la unitat per fixar uns reptes transitant proactivament per tres etapes: adaptació, presència i consolidació. S’explicita mitjançant el compromís, un objectiu personal de millora escollit amb l’ajuda de padrins (caps) que mai es pot retirar.
Llei Escolta i Promesa
Històricament, la vinculació de l’infant se centrava en l’acte cerimonial d’un compromís personal sobre un codi acceptat lliurement davant del grup. Aquest compromís s’explicita mitjançant una Promesa cap a la Llei Escolta, el codi que aplega els 12 punts de valors de l’associació. Es proposa a partir de Raiers amb l’apadrinament de dues persones per evitar pressions de grup. Si es trenca, s’aborda des d’una perspectiva restaurativa.
Espais educatius
L’espai on es desenvolupa l’aprenentatge no és neutre: influeix en el clima educatiu, en les relacions i en el tipus d’experiències. Considerem els entorns com a agents educatius actius i complementaris: l’espai natural és el medi ideal per al benestar integral, l’introspecció i l’autogestió; i l’espai urbà (i periurbà) és clau per a treballar el marc social, la cultura, les desigualtats i teixir xarxes.
Infant com a subjecte de l'acció
Infants i joves són protagonistes i intervenen en el seu propi procés educatiu perquè l’aprenentatge i la participació (simple, consultiva, projectiva i metaparticipació) siguin significatius. Per això, les caps programen basant-se en les necessitats (anàlisi de grup) i utilitzant els seus interessos per plantejar activitats progressives i variades. Les caps (coordinadores a Clan) guien i faciliten el procés actuant com a referents.
